L’educació no s’atura a les parets de l’aula; l’entorn de la nostra illa és, de fet, un dels actius educatius més potents per al nostre alumnat. No obstant això, aquesta extensió natural del currículum escolar està patint una estocada logística i econòmica que amenaça de convertir les sortides pedagògiques en un privilegi i no en un dret. Aquesta és la principal conclusió de l’enquesta realitzada aquest novembre de 2025 per FAPMA Menorca, en la qual han participat 18 centres educatius d’arreu de Menorca, des d’escoletes fins a instituts.
La realitat que descriuen els centres és aclaparadora i dibuixa una barrera econòmica que recau directament sobre les esquenes de les famílies. Avui dia, el cost mitjà d’un autobús per alumne se situa entre els 8 € i els 10 €, una xifra que pot semblar anecdòtica de forma aïllada, però que esdevé insostenible quan es pretén assolir la freqüència ideal de dues o tres sortides per trimestre. Aquesta pressió financera es veu agreujada per una manca total de protecció davant les dinàmiques del mercat turístic. Arribat el mes de maig, i especialment al juny, les escoles de Menorca semblen invisibles per a les empreses de transport: les reserves es tornen impossibles, les tarifes s’encareixen i la disponibilitat es supedita al sector hoteler, obligant els centres a suspendre o avançar activitats de final de curs que són vitals per a la convivència i el tancament dels cicles escolars.
Aquesta problemàtica, a més, no afecta a tothom per igual, accentuant un greuge comparatiu segons la ubicació i la mida del centre. Les escoles de pobles més petits o els centres d’una sola línia són els qui més pateixen la tirania del quilometratge i de les ràtios: haver de pagar el mateix per un autobús que no es pot omplir fa que un alumne de Ferreries o d’Es Migjorn pagui significativament més per anar a un museu que un alumne de Maó o Ciutadella. És una esquerda en la igualtat d’oportunitats que es torna especialment fosca quan parlam d’inclusió. L’enquesta ha detectat casos greus de discriminació on la contractació d’un autobús adaptat per a alumnat amb necessitats especials arriba a duplicar o triplicar el preu d’un servei estàndard. Que el cost de la discapacitat hagi de ser assumit pel pressupost limitat d’una escola o per una AFA és una vergonya que no podem seguir ignorant.
Aquest escenari ha convertit les AFA en un dic de contenció: les famílies estem assumint, a través de les nostres quotes i esforços voluntaris, entre el 50% i el 100% dels costos de transport per garantir que cap infant es quedi a terra, però aquesta no és la nostra funció. La gestió de la nostra illa no pot permetre que l’aprenentatge vivencial depengui de la capacitat econòmica de cada associació o de la caritat de convenis puntuals.
Per tot això, apel·lam a la responsabilitat de les administracions educatives i insulars. És urgent establir un fons de subvenció lineal que garanteixi preus protegits per a les escoles, assegurar que el transport adaptat sigui gratuït o estigui totalment bonificat, i crear mecanismes de prioritat escolar en la reserva de flotes durant la darrera etapa del curs. No podem demanar als nostres docents que innovin i surtin de l’aula si el preu per fer-ho és convertir l’educació en un luxe que moltes famílies ja no poden pagar. L’educació de Menorca no pot quedar aparcada a la parada de l’autobús.
Claus de l’enquesta: La crisi del transport escolar a Menorca
- Asfíxia econòmica: El cost mitjà per alumne en cada sortida se situa entre els 8 € i 10 €. Per a una família amb dos fills, una sola excursió trimestral pot suposar un cost de 20 €, xifra que molts centres consideren “insostenible”.
- Exclusió i NEE: Es detecta un gran sobrecost en el transport adaptat. Els centres amb alumnat amb discapacitat motriu paguen fins al doble o el triple per un autobús amb rampa, o reben negatives de servei per “manca de disponibilitat”.
- Conflicte turístic: El 100% dels centres enquestats coincideixen que al mes de juny és pràcticament impossible contractar autobusos, ja que les empreses prioritzen el servei als hotels i al sector turístic.
- Desigualtat territorial: L’alumnat de centres petits o pobles allunyats (com Es Migjorn, Ferreries o Sant Lluís) paga tarifes més altes pel mateix servei a causa del quilometratge, rompent el principi d’equitat educativa.
Les AFA com a motor: Les associacions de famílies estan cobrint actualment entre el 50% i el 100% del cost del transport per evitar que les sortides se suspenguin, una càrrega que ja no poden gestionar per més temps.
Podeu veure un resum dels resultats de l’enquesta a http://fapmamenorca.org/wp-content/uploads/2026/02/Enquesta-transport-resum.pdf