Benvolguts/des,
El motiu d’aquesta carta és compartir la nostra preocupació per la influència negativa dels mitjans digitals en l’aprenentatge de les nostres filles i, en general, de tot l’alumnat.
La decisió de no adquirir un chromebook d’ús personal és una decisió que hem pres després de molta reflexió per mirar d’esclarir els dubtes i valorar pros i contres. No resulta una decisió gens senzilla ni còmoda, però és una decisió informada i conseqüent amb el consens científic actual de com els mitjans digitals perjudiquen l’evolució dels nostres fills en aspectes clau com la capacitat de concentració, l’atenció, la paciència, l’empatia, la comprensió lectora, l’escriptura, la creativitat,la salut física i postural, la vista i la relaxació.
Això, sense entrar a valorar altres problemàtiques derivades dels dispositius d’ús personal. Ens referim a aspectes relacionats amb la privacitat de dades dels nostres fills (amb les quals fan negoci grans corporacions digitals), amb la petjada ecològica dels dispositius i amb els problemes d’addicció i riscos psicosocials que fomenten o que poden agreujar.
Som conscients que l’aprenentatge digital és un requeriment curricular que cal atendre. Tots compartim, però, que aquest aprenentatge no pot anar en perjudici d’altres competències i aptituds. En aquest sentit, i en la línia del que està passant en altres centres de tot l’estat, tenim la certesa que les competències digitals es poden treballar a l’aula sense necessitat que els dispositius es converteixin en el vehicle habitual, quotidià i personal del treball d’aprenentatge al centre i a casa.
La nostra experiència com a pares, des que les nostres filles han començat l’ESO i han començat a emprar les eines digitals del centre és que pràcticament cada dia tenen deures que requereixen connectar-se al classroom. I que, en la majoria de les ocasions, aquestes eines s’empren únicament com a substitutius del format paper sense aportar capacitats o aprenentatges útils addicionals. I en canvi, obre la porta a distraccions que sí han servit per absorbir temps que hauria de ser d’estudi, joc (no virtual) o descans.
En una casa on els pares estem presents i vetllam perquè no s’utilitzi malament la tecnologia, sovint els deures digitals són una porta oberta a una mala utilització i una potencial font de conflicte familiar. No costa d’imaginar la pèssima utilització que poden suposar aquestes eines tecnològiques en contextos en què els fillets estan sols durant hores i únicament es confia en unes eines de control parental que, a més de ser opcionals, a la pràctica no funcionen.
Per tots aquests motius consideram que val la pena valorar l’opció de deixar els chromebooks a les aules i que els deures a casa siguin únicament en paper. En el cas nostre particular agrairem que sigui així llevat de casos excepcionals en què s’hagi de treballar una competència digital determinada. Però consideram que hauria de ser una decisió de centre, no únicament per a nosaltres, perquè té poc sentit protegir les nostres filles d’un mal ús de les pantalles si en el seu entorn no hi ha mesures de protecció.
Quedam a la vostra disposició.
Atentament