Les federacions de famílies d’alumnes FAPMA Menorca, FAFA Eivissa i FAPA Mallorca, agrupades a la confederació COAPA Illes Balears, volem manifestar el nostre malestar davant la deriva que estan prenent les polítiques educatives de la Conselleria d’Educació en matèria d’inclusió. Fa anys que les famílies i les entitats representatives participam en espais de treball, feim aportacions i reclamam un model educatiu inclusiu. Tanmateix, lluny d’avançar en aquesta direcció, les darreres decisions apunten a un reforç de mesures que consoliden la segregació de l’alumnat i evidencien una preocupant manca d’escolta a la comunitat educativa.
L’increment de places a les aules UEECO i als centres d’educació especial, l’augment d’alumnat derivat cap a itineraris segregats i la creació de programes diferenciats com els PCFP o el batxillerat d’excel·lència no es poden analitzar de manera aïllada. Formen part d’una tendència que observam des de fa anys: la consolidació progressiva d’un model educatiu que, lluny d’avançar cap a la inclusió, reforça estructures segregadores i allunya l’alumnat dels espais comuns d’aprenentatge, convivència i participació.
Aquesta situació és especialment preocupant perquè les Illes Balears continuen sense disposar d’un marc normatiu actualitzat que defineixi de manera clara un model d’educació inclusiva. El decret d’educació inclusiva que estava a punt de ser aprovat a la darrera legislatura, tot just ara, 4 anys després, ha reprès la seva tramitació. Mentre famílies, entitats i professionals reclamam des de fa anys un decret d’inclusió educativa, les decisions que es prenen continuen allunyant-se dels principis recollits a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i de les línies estratègiques impulsades a nivell estatal per avançar cap a una educació inclusiva.
Resulta incomprensible que davant l’augment de les necessitats de suport educatiu la resposta de l’Administració sigui ampliar recursos segregats en lloc de reforçar els centres ordinaris amb els recursos humans, tècnics i materials necessaris.
No acceptam que la segregació es presenti com una solució inevitable. Quan un sistema educatiu necessita derivar cada vegada més alumnat fora dels entorns ordinaris, el que posa en evidència no és un fracàs dels infants, sinó un fracàs de les polítiques educatives i de la capacitat de l’Administració per garantir els suports necessaris.
Les famílies observam amb preocupació l’augment de les etiquetes diagnòstiques, la manca de recursos estables, les ràtios elevades i la insuficiència de suports dins les aules ordinàries. Aquestes mancances acaben convertint opcions segregadores en una aparent solució a problemes que l’Administració no ha estat capaç de resoldre.
També lamentam que decisions d’aquesta transcendència continuïn impulsant-se sense un debat real amb la comunitat educativa. Tot i l’existència de la Mesa d’Inclusió i Educació Especial, les famílies fa temps que denunciam que aquests espais funcionen principalment com a òrgans informatius i no com a espais efectius de participació, escolta i construcció col·lectiva de les polítiques educatives.
Per tot això, exigim:
- Un marc normatiu clar que garanteixi el dret a una educació inclusiva.
- Una planificació educativa basada en les necessitats reals de l’alumnat i no condicionada per criteris organitzatius o per la manca de recursos.
- Suficients recursos humans, tècnics i materials als centres educatius, juntament amb una reducció de les ràtios.
- Formació específica, pràctica i continuada per al professorat i els equips educatius.
- Una coordinació real amb les famílies que asseguri una participació activa.
COAPA Balears reclama l’obertura d’un espai de diàleg real amb les federacions de famílies, les entitats representatives i equips educatius per definir quin model d’atenció a la diversitat volen les Illes Balears.
Ens negam a acceptar que el futur de la inclusió educativa es decideixi a base de més segregació, més etiquetes i menys recursos als centres ordinaris. L’objectiu ha de ser avançar cap a una educació fonamentada en l’equitat, la igualtat d’oportunitats, la participació real i el reconeixement de la diversitat com una riquesa col·lectiva.
Perquè la inclusió no és una opció pedagògica. És un dret de tot l’alumnat.
Palma, 22 de juny de 2026