És l’hora de menjador en una escola petita.
Infants de 3 fins a 12 anys comparteixen taula. Alguns ja són autònoms; d’altres encara són petits i necessiten ajuda per tallar el menjar, per encetar un iogurt o per anar al bany. Hi ha qui té gana, qui està cansat, qui s’aixeca abans d’hora. S’han de servir plats, repartir aigua i calmar petites discussions.
Tot passa alhora.
Amb una sola monitora responsable de tot el grup, perquè amb menys de 26 infants al menjador es considera suficient una sola persona.
I si un infant ha d’anar al bany i necessita acompanyament, qui queda amb la resta?
I si qualcú es fa mal, qui supervisa el grup mentre s’atén la situació?
Així va començar el curs al CEIP Mestre Duran d’Alaior.
Des del primer dia va quedar clar que, així, amb una sola monitora, no es podien garantir ni la seguretat ni una atenció adequada als infants. Es va dir. Es va insistir. I quan finalment el servei es va reforçar amb una segona monitora, el canvi va ser immediat: més tranquil·litat, més seguretat i més qualitat en l’atenció.
Per això ara ens preocupa el nou decret de menjadors que s’està tramitant. L’esborrany no introdueix cap canvi en aquest punt i manté el mateix criteri que fins ara: a primària correspon un monitor per cada 25 alumnes o fracció superior a 15. Això significa que amb menys de 26 alumnes al menjador —com és el cas del Mestre Duran durant la major part del curs— es considera suficient una sola persona.
Potser sobre el paper és una xifra que sembla correcta. Però, a la pràctica, dins un menjador amb infants de diferents edats i necessitats, no ho és. Ho sabem perquè ho hem viscut.
El menjador escolar és una continuació del projecte educatiu del centre. És convivència, aprenentatge i cura. I la cura necessita presència adulta suficient.
Des de l’AFA i les famílies del Mestre Duran, així com des de FAPMA (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Menorca), no demanam excepcions. Demanam que aquest decret es revisi i que tengui en compte totes les realitats, també la de les escoles petites.
És una demanda de sentit comú.
Quan la distància entre la norma i la realitat és tan clara, revisar-la és una responsabilitat pública.
AFA CEIP Mestre Duran d’Alaior
FAPMA Menorca